1 files changed, 0 insertions, 468 deletions
diff --git a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi
deleted file mode 100644
index de3d9a5..0000000
--- a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi
+++ /dev/null
@@ -1,468 +0,0 @@
-:B~ Personalització dels comportaments en temps d'execució
-
-1~customizing-run-time-behaviours Personalització dels comportaments en
-temps d'execució
-
-Tota la configuració que es fa durant l'execució es feta per
-live-config. Aquestes són algunes de les opcions més comunes de live-config
-en que els usuaris estan interessats. Una llista completa de totes les
-possibilitats es poden trobar a la pàgina del manual de live-config.
-
-2~ Personalitzar l'usuari en viu
-
-Una consideració important és que l'usuari en viu es creat per live-boot
-durant l'arrencada i no per live-build en temps de construcció. Això
-influeix no només en on s'han de introduir els materials relacionats amb
-l'usuari durant la construcció, tal i com es va explicar a {Live/chroot
-local includes}#live-chroot-local-includes, sinó també en els grups i els
-permisos associats amb l'usuari.
-
-Es poden especificar grups addicionals als que pertanyerà l'usuari en viu
-mitjançant l'ús de qualsevol de les possibilitats de configuraciò de
-live-config. Per exemple, per a afegir l'usuari en viu al grup #{fuse}#, es
-pot afegir el següent fitxer a
-#{config/includes.chroot/etc/live/config/user-setup.conf}#:
-
-code{
-
- LIVE_USER_DEFAULT_GROUPS="audio cdrom dip floppy video plugdev netdev powerdev scanner bluetooth fuse"
-
-}code
-
-o utilitzar
-#{live-config.user-default-groups=audio,cdrom,dip,floppy,video,plugdev,netdev,powerdev,scanner,bluetooth,fuse}#
-com paràmetre d'arrencada.
-
-També és possible canviar el nom de l'usuari per defecte "user" i la
-contrasenya per defecte "live". Si es vol fer això per alguna raó, es pot
-aconseguir fàcilment de la següent manera:
-
-Per a canviar el nom de l'usuari per defecte només s'ha d'especificar en la
-configuració:
-
-code{
-
- $ lb config --bootappend-live "boot=live components username=live-user"
-
-}code
-
-Una forma possible de canviar la contrasenya per defecte és per mitjà d'un
-ganxo com s'explica a {Scripts ganxo durant
-l'arrencada}#boot-time-hooks. Per a fer això, es pot utilitzar el script
-ganxo "passwd" de #{/usr/share/doc/live-config/examples/hooks}#, posar-li un
-prefix adequat (per exemple 2000-passwd) i afegir-lo a
-#{config/includes.chroot/lib/live/config/}#
-
-2~customizing-locale-and-language Personalització de l'entorn local i el
-llenguatge
-
-Quan el sistema en viu arrenca, el llenguatge està implicat en dos passos:
-
-_* la generació de locales
-
-_* establir la configuració del teclat
-
-La configuració local per defecte en la construcció d'un sistema viu és
-#{locales=en_US.UTF-8}#. Per a definir la locale que s'ha de generar,
-utilitzar el paràmetre #{locales}# de la opció #{--bootappend-live}# de #{lb
-config}#, per exemple. 
-
-code{
-
- $ lb config --bootappend-live "boot=live components locales=de_CH.UTF-8"
-
-}code
-
-Es poden especificar diverses locales en una llista separada per comes.
-
-Aquest paràmetre, així com els paràmetres de configuració del teclat  que
-s'indiquen a continuació, també es pot utilitzar en la línia d'ordres del
-nucli. Es pot especificar una configuració regional mitjançant
-#{language_country}# (en aquest cas s'utilitza la codificació per defecte) o
-la forma completa #{language_country.encoding}#. Una llista de locales
-suportades i la codificació per a cadascuna es poden trobar a
-#{/usr/share/i18n/SUPPORTED}#.
-
-#{live-config}# s'encarrega de la configuració del teclat per a X i per a la
-consola utilitzant el paquet #{console-setup}#. Per a la seva configuració
-es pot fer servir els paràmetres d'arrencada #{keyboard-layouts}#,
-#{keyboard-variants}#, #{keyboard-options}# i #{keyboard-model}# mitjançant
-l'opció #{--bootappend-live}#. Es poden trobar opcions vàlides per a aquests
-a #{/usr/share/X11/xkb/rules/base.lst}#. Per a trobar distribucions de
-teclat  i variants per a un idioma determinat, s'ha d'intentar cercar el nom
-en anglès de la llengua i/o el país on es parla l'idioma, per exemple:
-
-code{
-
-$ egrep -i '(^!|german.*switzerland)' /usr/share/X11/xkb/rules/base.lst
- ! model
- ! layout
-   ch              German (Switzerland)
- ! variant
-   legacy          ch: German (Switzerland, legacy)
-   de_nodeadkeys   ch: German (Switzerland, eliminate dead keys)
-   de_sundeadkeys  ch: German (Switzerland, Sun dead keys)
-   de_mac          ch: German (Switzerland, Macintosh)
- ! option
-
-}code
-
-Tinir en compte que cada variant mostra la distribució que s'aplica en la
-descripció.
-
-Sovint, només la distribució necessita ser configurada. Per exemple, per a
-obtenir els fitxers de configuració regional per a la distribució del teclat
-alemany i suís-alemany per a l'entorn gràfic X:
-
-code{
-
- $ lb config --bootappend-live "boot=live components locales=de_CH.UTF-8 keyboard-layouts=ch"
-
-}code
-
-No obstant això, per als casos d'ús molt específics, potser es vol incloure
-altres paràmetres. Per exemple, per a establir un sistema francès, amb una
-distribució de teclat French-Dvorak (anomenat Bepo) en un teclat USB
-TypeMatrix EZ-Reach 2030, utilitzar:
-
-code{
-
- $ lb config --bootappend-live \
-     "boot=live components locales=fr_FR.UTF-8 keyboard-layouts=fr keyboard-variants=bepo keyboard-model=tm2030usb"
-
-}code
-
-Es poden especificar diversos valors per a cada una de les opcions
-#{keyboard-*}# en una llista separada per comes amb l'excepció de
-#{keyboard-model}#, que només accepta un valor. Veure la pàgina del manual
-#{keyboard(5)}# per a més detalls i exemples de les variables #{XKBMODEL}#,
-#{XKBLAYOUT}#, #{XKBVARIANT}# i #{XKBOPTIONS}#. Si s'especifiquen diversos
-valors de #{keyboard-variants}# es correspondran un a un amb els valors
-#{keyboard-layouts}# (veure #{setxkbmap(1)}# opció #{-variant}#). Es poden
-utilitzar valors buits, per exemple, per a definir dos dissenys, el valor
-predeterminat US QWERTY i l'altre US Dvorak:
-
-code{
-
- $ lb config --bootappend-live \
-     "boot=live components keyboard-layouts=us,us keyboard-variants=,dvorak"
-
-}code
-
-2~persistence Persistència
-
-Un paradigma d'un live cd és ser un sistema pre-instal·lat, que arrenca
-desde medis de només lectura, com un cdrom, on les modificacions no
-sobreviuen als reinicis del maquinari que l'executa.
-
-Un sistema en viu és una generalització d'aquest paradigma i per tant,
-compatible amb altres medis, a més dels CDs, però tot i així, en el seu
-comportament per defecte, s'ha de considerar de només lectura i totes les
-evolucions en temps d'execució del sistema es perden al apagar l'equip.
-
-La "Persistència" és un nom comú per a nomenar els diferents tipus de
-solucions per a guardar després de reiniciar algunes, o totes, les dades
-d'aquesta evolució en temps d'execució del sistema. Per a entendre com
-funciona, seria útil saber que, encara que el sistema s'inicia i s'executa
-des de medis de només lectura, les modificacions als fitxers i directoris
-s'escriuen ens medis d'escriptura, en general un ramdisk (tmpfs) i les dades
-dels discos ram no sobreviuen als reinicis.
-
-Les dades emmagatzemades en aquest disc ram han de ser guardades en un
-suport d'escriptura persistent com medis d'emmagatzematge locals, un recurs
-compartit de xarxa o fins i tot una sessió d'una multisessió de un CD/DVD
-(re)grabable. Tots aquests medis són compatibles amb el sistemes en viu de
-diferents maneres, i tots menys l'últim, requereixen un paràmetre especial
-que s'especifica en l'arrencada: #{persistence}#.
-
-Si s'utilitza el paràmetre d'arrencada #{persistence}# (i no s'utilitza
-#{nopersistence}#) es proven els medis locals d'emmagatzematge (per exemple,
-discs durs, unitats USB) buscant volums amb persistència durant
-l'arrencada. És possible restringir els tipus de volums amb persistència que
-s'utilitzarà mitjançant l'especificació de certs paràmetres d'arrencada que
-es descriuen a la pàgina del manual de live-boot(7). Un volum amb
-persistència és qualsevol dels següents:
-
-_* una partició, identificada pel seu nom GPT.
-
-_* un sistema de fitxers, identificat per la seva etiqueta de sistema de
-fitxers.
-
-_* un fitxer imatge situat en l'arrel de qualsevol sistema de fitxers
-llegibles (fins i tot una partició NTFS d'un altre SO), identificat pel seu
-nom de fitxer.
-
-L'etiqueta de volum per als overlays ha de ser #{persistence}# però serà
-passat per alt a menys que contingui un fitxer anomenat #{persistence.conf}#
-que s'utilitza per a personalitzar completament la persistència del volum,
-és a dir, especificar els directoris que es volen conservar en el volum de
-persistència després de reiniciar. Veure {El fitxer
-persistence.conf}#persistence-conf per a més detalls.
-
-Aquests són alguns exemples de com preparar un volum que s'utilitzarà per a
-la persistència. Pot ser, per exemple, una partició ext4 en un disc dur o en
-una clau USB creat amb, per exemple:
-
-code{
-
- # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1
-
-}code
-
-Veure també {Utilitzar l'espai lliure en una memòria
-USB}#using-usb-extra-space.
-
-Si ja hi ha una partició al dispositiu, és pot canviar l'etiqueta amb un
-dels següents:
-
-code{
-
- # tune2fs -L persistence /dev/sdb1 # for ext2,3,4 filesystems
-
-}code
-
-Heus aquí un exemple de com crear un fitxer imatge basat en ext4 per a ser
-utilitzat per a la persistència:
-
-code{
-
- $ dd if=/dev/null of=persistence bs=1 count=0 seek=1G # for a 1GB sized image file
- $ /sbin/mkfs.ext4 -F persistence
-
-}code
-
-Un cop s'ha creat el fitxer imatge, per exemple, per a fer #{/usr}#
-persistent però només guardant els canvis que es fan en aquest directori i
-no tots els continguts de #{/usr}#, es pot utilitzar l'opció "union". Si el
-fitxer imatge es troba en el directori home, copiar-lo a l'arrel del sistema
-de fitxers del disc dur i muntar-lo a #{/mnt}# de la següent manera:
-
-code{
-
- # cp persistence /
- # mount -t ext4 /persistence /mnt
-
-}code
-
-A continuació, crear el fitxer #{persistence.conf}# afegint contingut i
-desmuntar el fitxer imatge.
-
-code{
-
- # echo "/usr union" >> /mnt/persistence.conf
- # umount /mnt
-
-}code
-
-Ara, reiniciar el sistema i arrencar el medi en viu amb el paràmetre
-d'arrencada "persistence".
-
-3~persistence-conf El fitxer persistence.conf
-
-Un volum amb l'etiqueta #{persistence}# ha de ser configurat mitjançant un
-fitxer #{persistence.conf}# per a fer directoris arbitraris
-persistents. Aquest fitxer, ubicat a l'arrel del sistema de fitxers del
-volum, controla els directoris que fa persistents, i de quina manera.
-
-A la pàgina del manual de persistence.conf(5) s'explica en detall com es
-configuran els muntatges de les overlays, però un simple exemple hauria de
-ser suficient per a la majoria d'usos. Si es vol fer el directori home i el
-directori del cache d'APT persistents en un sistema de fitxers ext4 a la
-partició /dev/sdb1:
-
-code{
-
- # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1
- # mount -t ext4 /dev/sdb1 /mnt
- # echo "/home" >> /mnt/persistence.conf
- # echo "/var/cache/apt" >> /mnt/persistence.conf
- # umount /mnt
-
-}code
-
-Després es reinicia el sistema. Durant la primera arrencada els continguts
-de #{/home}# i #{/var/cache/apt}# es copiaran en el volum de la
-persistència, i d'aquí en endavant tots els canvis en aquests directoris es
-guardaran en aquest volum. Tenir en compte que les rutes que apareixen en el
-fitxer #{persistence.conf}# no poden contenir espais en blanc o els
-components especials #{.}# i #{..}#. A més, ni #{/lib}#, #{/lib/live}# (o
-qualsevol dels seus subdirectoris) ni #{/}# es poden fer persistents
-utilitzant muntatges personalitzats. Com a solució per a aquesta limitació
-es pot afegir #{/ union}# al fitxer #{persistence.conf}# per a aconseguir
-una persistència completa.
-
-3~ Utilitzar diversos medis persistents
-
-Hi ha diferents mètodes per utilitzar múltiples volums de persistència per a
-diferents casos d'ús. Per exemple, utilitzar diversos volums al mateix temps
-o seleccionar-ne només un, entre varis, per a fins molt específics.
-
-Es poden utilitzar diversos volums diferents de muntatges personalitzats
-(amb els seus propis fitxers #{persistence.conf}# però si diversos volums
-fan que el mateix directori sigui persistent, només s'utilitzarà un
-d'ells. Si qualsevol dels dos muntatges són "imbricats" (és a dir, un és un
-sub-directori de l'altre) el directori pare es muntarà abans que el
-directori fill per a evitar que amb el muntatge un directori no sigui
-ocultat per l'altre. Els muntatges personalitzats imbricats són problemàtics
-si estan enumerats en el mateix fitxer #{persistence.conf}#. Veure la pàgina
-del manual persistence.conf(5) per a saber com manejar aquest cas, si
-realment es necessita (una pista: en general no cal fer-ho).
-
-Un possible cas d'ús: Per a guardar les dades de l'usuari, és a dir
-#{/home}# i les dades del superusuari, és a dir #{/root}# en diferents
-particions, crear dues particions amb l'etiqueta #{persistence}# i afegir un
-fitxer #{persistence.conf}# en cadascuna d'aquesta manera #{# echo "/home" >
-persistence.conf}# per a la primera partició que guardarà els fitxers de
-l'usuari i #{# echo "/root" > persistence.conf}# per a la segona partició
-que emmagatzemarà els fitxers del superusuari. Finalment, utilitzar el
-paràmetre d'arrencada #{persistence}#.
-
-Si un usuari necessita múltiples volums de persistència del mateix tipus per
-a diferents ubicacions o proves, com #{private}# i #{work}#, el paràmetre
-d'arrencada #{persistence-label}# utilitzat juntament amb el paràmetre
-d'arrencada #{persistence}# permetrà tenir diversos dispositius amb la
-mateixa, però única, persistència. Un exemple seria si un usuari vol
-utilitzar una partició amb persistència amb l'etiqueta #{private}# per a
-dades personals com els marcadors d'un navegador, utilitzaria els paràmetres
-d'arrencada: #{persistence}# #{persistence-label=private}#. I per
-emmagatzemar dades relacionades amb el treball, com a documents, projectes
-de recerca o d'un altre tipus, utilitzaria els paràmetres d'arrencada:
-#{persistence}# #{persistence-label=work}#.
-
-És important recordar que aquests volums, #{private}# i #{work}#, també
-necessiten tenir un fitxer #{persistence.conf}# en la seva arrel. La pàgina
-de manual de live-boot conté més informació sobre com utilitzar aquestes
-etiquetes amb els noms més antics.
-
-3~ Persistència amb xifratge
-
-Utilitzar la persistència vol dir que algunes dades sensibles poden quedar
-exposades a risc. Especialment si les dades persistents s'emmagatzemen en un
-dispositiu portàtil com una memòria USB o un disc dur extern. És llavors
-quan el xifrat entra en joc. Fins i tot si el procediment pot semblar
-complicat a causa de la quantitat de passos que s'han de fer, és molt fàcil
-manejar particions xifrades amb live-boot. Per a utilitzar *{luks}*, que és
-el tipus de xifrat compatible, es necessita instal·lar /{cryptsetup}/ tant
-en la màquina que crearà la partició xifrada com en el sistema en viu amb
-que es va a utilitzar la partició persistent xifrada.
-
-Per a instal·lar /{cryptsetup}/ a la nostra màquina:
-
-code{
-
- # apt-get install cryptsetup
-
-}code
-
-Per a instal·lar /{cryptsetup}/ en el sistema viu, afegir-lo a una
-package-lists:
-
-code{
-
- $ lb config
- $ echo "cryptsetup" > config/package-lists/encryption.list.chroot
-
-}code
-
-Una cop tinguem el nostre sistema en viu amb /{cryptsetup}/, bàsicament,
-només hem de crear una nova partició, xifrar-la i arrencar amb els
-paràmetres #{persistence}# i #{persistence-encryption=luks}#. Podríem haver
-anticipat aquest pas i afegit els paràmetres d'arrencada seguint el
-procediment habitual:
-
-code{
-
- $ lb config --bootappend-live "boot=live components persistence persistence-encryption=luks"
-
-}code
-
-Anem a entrar en els detalls per a tothom que no està familiaritzat amb el
-xifrat. En el següent exemple utilitzarem una partició en un dispositiu USB
-que correspon a #{/dev/sdc2}#. Tenir en compte que cal determinar quina
-partició és la que es va a utilitzar en cada cas específic.
-
-El primer pas és connectar la memòria usb i determinar de quin dispositiu es
-tracta. La manera més recomanable per a llistar dispositius és utilitzar
-#{ls -l /dev/disk/by-id}#. Després d'això, crear una nova partició i, a
-continuació, xifrar-la amb una frase de contrasenya de la següent manera:
-
-code{
-
- # cryptsetup --verify-passphrase luksFormat /dev/sdc2
-
-}code
-
-A continuació, obrir la partició luks al mapeador de dispositius
-virtuals. Es pot utilitzar qualsevol nom que es desitgi. Aquí utilitzem
-*{live}* com a exemple:
-
-code{
-
- # cryptsetup luksOpen /dev/sdc2 live
-
-}code
-
-El següent pas és omplir el dispositiu amb zeros abans de crear el sistema
-de fitxers:
-
-code{
-
- # dd if=/dev/zero of=/dev/mapper/live
-
-}code
-
-Ara, estem preparats per a crear el sistema de fitxers. Noteu que estem
-afegint l'etiqueta #{persistence}# perquè el dispositiu es munti com a
-magatzem de persistència durant l'arrencada.
-
-code{
-
- # mkfs.ext4 -L persistence /dev/mapper/live
-
-}code
-
-Per continuar amb la nostra configuració, necessitem muntar el dispositiu,
-per exemple, a #{/mnt}#.
-
-code{
-
- # mount /dev/mapper/live /mnt
-
-}code
-
-I crear el fitxer #{persistence.conf}# a l'arrel de la partició. Això és,
-com s'ha explicat abans, estrictament necessari. Veure {El fitxer
-persistence.conf}#persistence-conf.
-
-code{
-
- # echo "/ union" > /mnt/persistence.conf
-
-}code
-
-Desmuntar el punt de muntatge:
-
-code{
-
- # umount /mnt
-
-}code
-
-I opcionalment, encara que podria ser una bona manera de protegir les dades
-que acabem d'agregar a la partició, podem tancar el dispositiu:
-
-code{
-
- # cryptsetup luksClose live
-
-}code
-
-Anem a resumir el procés. Fins ara, hem creat un sistema viu capaç de
-manejar xifratge, que es pot copiar a una memòria USB com s'explica a
-{Copiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu
-USB}#copying-iso-hybrid-to-usb. També hem creat una partició xifrada, que es
-pot situar en la mateixa memòria USB per portar a tot arreu i hem configurat
-la partició xifrada per ser utilitzada com a magatzem de persistència. Així
-que ara, només hem de arrencar el sistema en viu. En el moment d'arrencar,
-live-boot ens preguntarà la frase de contrasenya i muntarà la partició
-xifrada per a ser utilitzada per a la persistència.